Pàgina:La Atlantida (1886).djvu/86

Aquesta pàgina ha estat revisada.

Y, lires del Eden, los rossinyols li diuhen
que de sa branca á l'ombra li placia reposar;
y nins, bells com los ángels que ab ells jugan y riuhen,
fent toyes y garlandes, l' en tornan á pregar.

Com qui no ho sent, Alcides á ferse endintre cuyta,
vers hont flayrós lo crida de fulles ab rumor
lo taronger, que sembla, groguíssima, ab sa fruyta,
tot un cel d' esmaragdes ab sa estelada d' or.

Refila, sota arcades de fulla, ab lira dolça,
balla y presum d' Hespèrides lo tendre poncellam,
joguineja ab cireres y pomes per la molça,
y ¡juli! á salts abasta taronges del brancam.

De jesamí y vidalba derrera un cortinatge,
sa mare, per llentiscles en flor encobertats,
prop del seu buyt, guarníals set llits de nuviatge,
pus de boda ab adreços ja arriban sos gojats.

De sopte en ses joguines y riure infantívol,
d' un lleó ab la despulla cobert al hèroe han vist;
son pit d' atleta, y ayre guerrer y pagesívol,
ensemps que les encisa les deixa ab lo cor trist.