quant, com ull amorós en gelosía,
d' entre 'ls cingles de Bética sortía,
per veure 'l mon, l' estrella del matí.
En lo sorral òu remoreig de passos,
y ¡oh santa Providencia! obrintli 'ls braços
lo venerable vell se li apareix.
- Vina, li diu; al primer raig de l' alba
te vull acompanyar á la que 't salva,
per qui la primavera refloreix. -
Un viarany, que 's clou entre falgueres,
los guía á un bosch d' alzines y oliveres,
del munt platxeriós turbant gentil;
hont veu, entre 'l brancatge que floría,
sota cortines d' eura y setelía,
d' un altar de la Verge 'l camaril.
Entra 'l náufrech al místich oratori,
y, fent d' un aspre tronch reclinatori,
cau als peus de l' Imatge de genolls;
y per ses galtes tendres y colrades
pe 'ls besos del Mestral y les onades,
corren de goig les llágrimes á dolls.
Pàgina:La Atlantida (1886).djvu/34
Aquesta pàgina ha estat revisada.
