la vida que en los segles moderns ha tingut aquesta bellíssima tradició, es notable lo tapiç que s' acaba d' exposar en lo Museu d' antiguitats de Barcelona, ahont hi há representades les Hespèrides en l' acte en que Hèrcules va á desferse del drach y robar les temptadores taronges d' or.
7 Tant per justificar la idea primordial del present Poema (mostra de nostre pobre enginy literari), com per aclarir aqueix passatge, lo més important de la historia dels Atlants, transcriuré lo que 'ns recorda Plató en son Timeu:
«Un jorn en que s' entretenía Soló conversant ab los sacerdots de Sais sobre la historia dels temps primitius, los digué un d' ells: «¡Oh, Soló, Soló! vosaltres, grechs, serèu sempre noys; no hi há pas vells á Grecia... Nostres llibres contan com Atenas destruhí una poderosa armada, que, sortida del Atlántich, invadía com un torrent la Europa y la Assia. En aquesta Atlántida sabis reys havían format una gran y maravellosa potencia que dominava tota aquella terra sobre moltes altres illes, y afins sobre algunes encontrades del continent, apoderantse de totes, desde la Libia fins al Egipte, y de la Europa fins á la Tirrenia. Un día, reunint totes ses forces, emprengué lo ferse seu, d' un colp, nostre pahís, lo vostre y tots los pobles de part d' ací del estret. Fou llavors, oh Soló, que vostra ciutat mostrá son coratge y son poder. Ella, magnánima y hábil en les arts de la guerra, enardí 'ls pobles vehins: ab sols los grechs, per la prompte retirada de sos aliats, arriscá 'ls més grans perills, triomfá de sos invasors, aixecá sos trofeus, deslliurá de les cadenes de la esclavitut á tots los pobles situats com nosaltres ençá de les columnes d' Hèrcules, y 'ls doná á tots la llivertat. Mes sobrevingueren grans ayguats y terratrèmols, y en un sol día y en una sola nit fatal tots aquells guerrers foren engolits per la terra entreoberta. La Atlántida desaparegué, y veusaquí perqué encara avuy no 's pot recorrer y explorar aquella mar, trobant la navegació un entrebanch en lo llot fangós que ha deixat la terra al abismarse.»
Pàgina:La Atlantida (1886).djvu/317
Aquesta pàgina ha estat revisada.
