Aquesta pàgina ha estat revisada.
Ella 's posa la má als polsos,
com un ángel mitj rihent;
gira á Ferrant sos ulls dolços,
y així diuli gentilment:
—Al apuntar l' alba clara
d' un colom he somiat;
¡ay! mon cor somía encara
que era eix somni veritat.
Somiava que m' obría
la mora Alhambra son cor,
niu de perles y armonía
penjat al cel del amor.
Part de fòra, á voladuries
sospiravan les hurís,
dins l' harem ohint canturies
d' ángels purs del paradís.
