Cárrega y nau les ones engoliren,
y ab elles los taurons s' ho compartiren;
de mil guerres sols lo més noy roman;
entre escuma á flor d' aygua un pal ovira,
y, quant lo braç per amarrarshi estira,
altra onada 'l sepulta escumejant.
Mida l' abisme bracejant, y destre
ne surt muntat á un troç del arbre mestre
que gira hont be li plau com un corcer,
y al terbolí 's rebat de les zumzades,
com vell pastor al mitj de ses ramades
de banyagayres bous que abeura 'l Ter.
Los cetacis aflayran carn humana
que l' áliga de mar també demana,
fent parella ab lo corp; per tot arreu
l' escometen recorts del cataclisme;
á cada pas lo xucla un nou abisme;
¿qui 'l traurá de sa gola? sols un Deu.
Al cim d' un promontori que rosegan
les ones que á ses plantes s' arrocegan,
fugint del mon dolent la vanitat,
Pàgina:La Atlantida (1886).djvu/28
Aquesta pàgina ha estat revisada.
