Pàgina:La Atlantida (1886).djvu/180

Aquesta pàgina ha estat validada.

Á cada pas ressona més prop llur roncadera;
llurs ungles ja esgarranxan de sos talons la pell,
y, al crit y esgarrifança d' Hespèris encisera,
té por de que ja urpejen son voleyant cabell.