Pàgina:La Atlantida (1886).djvu/132

Aquesta pàgina ha estat validada.

Y 'ls 'vuy malavinguts fragments en que 's partesca,
units pe'ls nets d' Hespèris me tornarán á amar,
com un parell de braus que 'l bover desjunyesca,
per, al ser vells, poderlos mellor aparellar.—

Diu Jehová, y per entre los sols de sa corona
sa cara ha vist Alcides, com llunyadá llampech,
en mitj del cel, que, núvol y fosch, flameja y trona,
y tantost cau, com arbre que un llamp ha deixat sech.

Mes de prompte, enardintse son cor á una guspira
que li tramet l' Altíssim, despresa de son ull,
com estimbada roca, se llança al món que espira,
gromoll de terra y aygues d' un caos al rebull.