Aquesta pàgina ha estat revisada.
- Posí son cos dins una fonda balma,
- ab fulles abrigat de ceiba y palma,
- perque 'l Zemí del cel no me' l vegés;
- mes ¡ay! del esperit la dolça calma
- ja no 'm torná may més.
- Mos ulls aquella nit ¡ay! no 's clogueren;
- entre caobes y mameys vegeren
- dos altres ulls en la blavor dels cels;
- «Pare, dormiu, mes filles me digueren:
- dormiu, son dos estels.»
- «No son estrelles, no, filles hermoses;
- aqueixes son del alt jardí les roses,
- y aquells son ses espines pe'l meu cor.
- Dormiu vosaltres, ¡ay! poncelles closes
- al somni del amor.»
- ¡Ay! eran ulls de aterradora ceya,
- y llur ullada escorcollantme 'm deya:
- «¿Ton fill, ton fill hermós, com no es aquí?»
- He vist un braç que d' entre 'ls núvols queya,
- ¡era 'l braç del Zemí!
