Aquesta pàgina ha estat revisada.
a J. M. Lòpez-Picó
Campaneta daurada del meu carret de fira,
cavallet de cartró de mig pam, tot pintat;
havem caminat tant pels camins sense ira
que ara ens cal reposar, i agrair nostre fat.
Ja no tornaré més fent osque! osque! corrent,
a carregâ amb palets el teu quadrant de fusta.
Campaneta daurada tu em sabies content.
Ara em mena la gent i tot-hora tinc justa:
í soc infant encara, i no puc fer-ne esment.
Cavallet de cartró tu em sabies la joia:
si ara jugués a córrer què diria la gent...
Trobaran molt millor que estimi alguna noia
tant si és bella com no—cavallet tot pintat,
campaneta daurada—i que us deixi al terrat.
