Aquesta pàgina ha estat revisada.
a Vicente Risco
Els gallarets en el vent de les veles.
Oh, l'avió qui les compta i les plega,
en fer-se fosc;
si el seu vol s'ha menjat l'alè dels gallarets
— ahir els cobricels de les estrelles
glaces
avui lasses que son
de la gràcia mofeta del llum groc i el llum verd —
senyoria del Port al capvespre vermell;
si la lluna no es veu;
si la barca no es queixa,
ran de l'angle més negre
i la cançó més blanca,
italiana:
Qui somou la coberta i fa dolç l'acordió,
Oh, amo del barco blau?—Un refrec de colors
dels darrers gallarets...
