Pàgina:L'irradiador del port i les gavines (1921).djvu/29

Aquesta pàgina ha estat revisada.

a Joaquim Borralleras


Antinousdonzell príap perdut
i una rosa als llavis que el guia en la nit

Mireu si brillen els seus ulls
que Penélope es deixa de la roba
i s'esllangueix de rostre com una cera verge

Antinous és en la foscai una rosa als llavis
que li vol fer vilesa
d'enamorar Penélope
l'esquerpa

Antinous s'ha menjada
lentament

UNA ROSA

— justament en passant sota la serp del Sena direcció Saint-Lazare

París, 1 de Març de 1920.