Aquesta pàgina ha estat revisada.
a l'Adolf Fargnoli
De dalt de tot del cel
els poblets en la nit semblen brasers encesos
I perquè entra la vetlla brillen més els estels
s'acosten a la terra i s'escalfen les mans
i el cos
i els peus
I li ofrenen la Osa com un panell de flors:
Entremig la rosada
els dematins les cullen els pastors
