seus coneixements eren vastissims i els seus escrits profons. An ells anà a proveirse Aristotil com a un arsenal. Ses idees eren justes i vastes. «S'ha d'aspirar—deia—no a la plenitut de la Ciencia, sinó ala plenitut de l'Inteligencia.» Sentava que pera tenir idees aproximatives de la realitat calia fer lo que ell havia fet. «Dels meus contemporanis—escrivia—jo soc el que ha recorregut una part major de la Terra, visitat les regions més llunyanes, vist més ellmes, escoltat més pensadors; ningú m'ha sobrepujat en les construccions i demostracions geometriques, ni ls geometres d'Egipte, aont he viscut cinc anys.» Üna maxima seva es: «Qui ami les contradiccions i la xerrameca, re pot produir seriosament». Odiava la dialectica, a pesar de lo qual Aristotil l'anomena am respecte fins quan el combat. En cambi Platon el combat sense anomenar-lo, i en un moment de fanatisme volgué comprar tots els seus escrits pera cremar-Jos. Diogenes de Laertes ho afirma i Aristotil ho garantisa.
Fou el primer que formulà d'una manera clara l sistema atomistic. Ses premises són:
i.ª No hi ha re que vingui del no-re.
