«tot ve d'ella i tot an ella retorna», deia. Així, el diposit de la força generadora estava en el mar. L'Univers era, pera ell, un organisme vivent; i els déus no eren més que les forces naturals presentades per l'imaginació com sers antropomorfics. Ja en aquell temps formulava conclusions que avui confirma la Ciencia.
Anaximandre fou amic de Tales, per més que sa especulació fos un xic més abstracta. Construí un gnomon (rellotge de sol), una esfera i un mapa-mundi, calculant l'inclinació de l'ecliptica, i encaixà la descripció del seu sistema en el seu llibre περί φύσεως, sentant que del no res no pot sortir-ne res. Substituí l'element primitiu de Tales amb un principi infinit i etern, qual essencia era l produir continuadament en virtut de la seva propria força, i quals manifestacions eren els fenomens.
Anaximenes va seguir el camí de Tales, substituint al liquid element l'Aire, com element primordial de les coses. «Rarificat,—deia,—se converteix en foc; condensat, en nuvols; i forma l'aigua, la terra i les pedres, segons el seu grau de condensació.»
Heraclit d'Efesso prengué com a pri-
