Aquesta pàgina ha estat revisada.
84
Pompeius Gener
fia; filosofia que sols es l'Art de l'Idea.
Se sosté am probabilitat que la Filosofia a Grecia nasqué baix l'influencia de la que havia a la India i a l'Egipte. Creiem, més aviat, que foren les predisposicions naturals de la raça les que la determinaren, sense que neguem en absolut l'influencia de lo primer. La raça helenica era una raça massa inteligent, massa sensitiva i reflexiva alhora, pera trigar en demanar-se una explicació racional de l'Univers.
Se conta que al principi hi hagué solament els nomenats set savis [1], que for-
- ↑ Entre aquests escriptors filosops primitius alguns hi fan figurar Thales de Milet, altres Bies de Priena o Pitacos de Mitilene; i Soló d'Atenes, Chilon d'Esparta, Creobulos de Lindos i Periandre de Corinte completen el nombre; però, en veritat, res hi ha de fixe sobre l particular. D'algun d'ells, especialment de l'ultim, no es probable, perquè pot dubtar-se del seu enteniment i de la seva prudencia, ja que com a governant fou un tirà dels més insensats i crudels.
Han quedat dels set savis, com a proverbials, algunes maximes que Plató anomena les primicies de la saviesa grega, tals com: «Coneix-te tu mateix», «Fuig de tot excés», «Escolta molt i parla poc», «La saviesa la dóna l'experiencia», «Dolenta es la desgracia: pitjor es el no saber soponar-la», «No facis tu lo que t desagradi en els demés», «La base de la llibertat es una conciencia forta i néta». I aquesta de Bies, a l'eixir nu de sa ciutat, caiguda en poder de l'enemic: «En mi porto tot lo que tinc»
