hermosos i per la Patria forta, encara que siga sol contra un exercit.
»Mai consentiré que la Patria minvi. Sempre la deixaré superior i més gran de lo que vaig trobar-la. Conrear son culte, conrear la Bellesa i l'Intellecte, serà la meva religió per mentres visqui.
»I pera testimoni de tot invoco a Agraulé, Emgolios, Ares, Zeus, Thalo, Auxo i Egemone.
»I serà, si m deixen fer els déus de la Patria.»
Una dolça llibertat forma l'atmosfera. Sembla que surti de l'altar magnífic de la Pietat, d'aquesta divinitat magnanima que sigles més tard els cristians envileixen fent-la lletja i plorosa. L'esclavitut no ho es a Atenes. Si a fòra es dura, allí es lleugera, i en surt tot el que té algun merit. L'esclau es sols un criat que va pels carrers i llocs publics lo mateix que l ciutadà; es un familiar del seu amo, del qual ha après la discreció i la cultura. Fins, si té gracia, discuteix i conversa amb el seu amo, i devegades el ben aconsella. A Atenes fins els animals hi són lliures. Els aucells vénen a picar a la mà o a cantar a la finestra de qui ls
