Pàgina:L'intellecte grec antig (1905).djvu/16

Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
16
Pompeius Gener

l'alt lirisme a la vegada. Vivificà l diàleg i li féu recórrer tota la gama, de lo comic fins a lo dramatic. En ses obres s'hi nota una successió de troços verament epics, ditirambics, amb altres de lirics que devegades arriben a lo satiric. No obstant, en ell impera la nota tragica am sublimitat imponent. Vegi-s en l'Agamenon el llarg parlament de Casandra que alterna amb el chor, el Prometeu encadenat desafiant a Zeus, els Perses tornant derrotats a llur Patria. Fins el silenci i la buidor cooperen a l'efecte tragic en la gran escena del desfilar dels exercits vençuts.

Ens trobem davant d'un dels grans genis de l'humanitat, d'un verdader super-home. Eschyl ens compareix com iluminat per aqueixa clarividencia inconscient que dóna lo que sen diu inspiració del Geni, o irradiació del Sant Esperit sobre la l'erra, com dirien els mistics. Es un dels homes pels quals la Divinitat s'ha manifestat d'una manera més potent sobre l nostre planeta. Heroe perfecte, personifica lo oposat a la resignació de Job. Es tot voluntat, clarividencia i amor. Tot acció, ve a esser el representant de la Revolució eterna, de la protesta activa contra tota traba imposada a l'Evolució