retol: «Tu que arribes, aquí t'hi trobaras bé: aquí resideix el goig i el bé suprem». I aquest bé suprem, aquest goig, aquest plaer elevat, pera Epicuri era la felicitat serena de l'intellecte, «el goig intelectual de la comprensió, molt més noble i més elevat quel plaer sensual, perquè l'esperit troba emocions no sols en el present, com els sentits, sinó en el passat, pel record, i en l'avenir per l'esperança i les aspiracions». Epicuri, segons conten els seus contemporanis, i fins els seus enemics, vivia am gran moderació, en concordia i amistat perfectes amb els seus deixebles, formant tots ensems com una familia de costums senzilles. L'Antiguitat no ha conegut una vida més pura i més digna. Essent bon patrici, i vivint en una tirania, refusà tot honor i tot carrec public. Reverenciava ls déus, però mai els introduia en l'explicació dels fenomens.
Té quelcom d'Aristipos, però no es tant actiu com ell. Fa derivar la virtut de l'enteniment i de la prudencia, dient que pera esser ditxós s'ha d'esser just. Com tots els seus contemporanis, posa la filosofia i la metafisica al servei de la moral, forçant-ne les conseqüencies. Si estudia la Naturalesa, es tant sols pera
