sinó la mort. Simó de Filunte sosté que tota ciencia es vana; i Pirron, del principi socratic de que la filosofia no ha de tenir per objecte l saber, sinó la virtut, senta l'inutilitat de la ciencia i lo ilusori de les imatges suministrades pels sentits.
L'escola de Zenon de Xipre, anomenada estoica pel portic en que s'havia establert, prometia conciliar el sensualisme am l'idea imperativa d'una moral severa. Zenon de Xipre fou el seu fundador, sentant que la filosofia es la ciencia de la perfecció humana, la qual se manifesta no sols en el pensament i el coneixement, sinó també, i més principalment, en els actes, subordinant així a la moral la logica, i a totes dugués la filosofia. Admet un Déu com a llei suprema de tota la Naturalesa, i causa de tota forma i de tota proporció. An ell, doncs, ha de semblar-se l'home, vivint segons les lleis naturals, no havent-hi més bé que la moral, ni més mal que l vici.
I en això apareix Epicuri.
Epicuri tracta d'establir un sistema d'acord am la Naturalesa, seguint la bona direcció dels filosops jonics. Més la llibertat de Grecia expirava. Els macedonis havien format l'Imperi grec, i, mort el
