però no tant variat com ell. Tots se preocupen de la moral, quasi ningú de la Ciencia. Els cinics afirmen, com Antístenes, que lo bell es lo bo, i lo lleig lo dolent, i aconsellen el viure segons la Naturalesa, despreciant les conveniencies socials. Redueixen tots els déus a un de sol, i condemnen l'hipocresia, o siga les reserves mentals; però aviat se perden en grolleries i en desvergonyides extravagancies. Diogenes viu dins d'una gran bota i publicament exerceix totes les funcions naturals, incloses les del matrimoni. Crates de Tebes llença al mar tots els seus béns, va un i beu en la palma de la mà, acompanyat de la seva amiga Hiparquia, que abandona sa casa i sos vestits pera imitar-lo.
Aristipos de Cirena sen va a l' Africa i proclama que la virtut consisteix en l'armonica satisfacció de totes les necessitats fins al més prolongat plaer; i Teodor treu la conseqüencia, sentant que la veritat en sí no existeix, i que l'home ha d'atendre-s a les impressions poetiques i obrar d'acord amb elles pera obtenir el plaer. Però «Hi ha plaer perfecte?» pregunta Egesies, l'esceptic; i respon ell mateix que no, i que lo bo no es la vida,
