Pàgina:L'intellecte grec antig (1905).djvu/113

Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
113
L'intellecte grec antic

ció. Observador precís i admirador d'Hipocrates, es el primer que diu que les idees són la representació dels objectes, arribant al nostre esperit per medi dels sentits.

Menyspreant l'anar en busca de la Bellesa absoluta i del món de les idees preexistents de Plató, se concreta a trobar lo bo i lo util. Lo bell ho troba sols ell en «la realitat vivent i concreta»; està d'acord amb els d'avui, que trobem que es el resultat de la Vida portada al seu esplendor suprem, al seu paroxisme.

Com que cap filosop creia ja en els déus, ell tampoc hi creia. Els demés, al reduir la divinitat a un Déu sol, li conserven encara caracters antropomorfics, de personalitat, d'ingerencia en els actes dels humans, de sobirania real i conscient. Arístotil, més filosop, et considera sols com «el primer motor», indiferent a l'home, que ell no ha creat, però al que atreu per l'atracció universal que exerceix, sense esser ni providencia, ni jutge ni butxí. «L'home es una part de la Naturalesa, i aquesta l proveeix de tot, i va dirigit per la llei de la progressió, de lo millor, fatal i necessariament. Així els individus se modifiquen», però creu