peroració era quasi un cant. D'ell deien que era «el rival de les cigales, que deixen sentir sa musica harmoniosa en les . ombres d'Academos». Infadigable i autoritari, inflat com un gall-d'indí, imaginava ciencies on dictava lleis filles sols de sa raó pura, creient-se posseir en sí mateix tot el saber humà, Hagi Sophia. Desdenyava ls experimentadors, per esser susceptibles de contradir-lo. Aristocrata per instint, la democracia «feria l seu ideal de mesura i d'harmonia». Obstinat i orgullós, condemnava tot lo que no era ell, olo que l destorbava; i afectava ignorar tots els que estaven aprop d'ell en sa propria via. Així, mai anomenà a Xenofont.
Després de dotze anys d'ausencia; després d'haver estat a Egipte amb els sacerdots, a Italia amb els Pitagorics i a Cyrene am Teodor el Matematic, tornà a Atenes (387) pera fundar la seva escola en els jardins de l'Academia, en la que hi ensenyà durant quaranta anys, fins a la seva mort. Per lo que sembla, el poble d'Atenes no va dar-li importancia. Platon transformà ses converses en veritables cursos, i instituí ls banquets, acaparant els joves, que sustreia a les llurs families, a
