li nega la paternitat d'El Sofista, en el qual l'argumentació es energica i contundent. El seu estil, admirablement ric i harmonic, s'emmotlla meravellosament als assumptes que ell tracta, resultant grave o placevol, grotesc o sublim, segons el cas.
Com a filosop classifica, reuneix, resumeix, s'apropria amb una paciencia inaudita tot lo dels seus predecessors i tot lo dels seus contemporanis; i amb un esperit socratic, i ajudat de sa imaginació, se remonta fins a conciliar Heraclit amb els Eleates i amb els Pitagorics.
Platon nasqué a Atenes i s'anomenava Aristocles. Després dels seus viatges se posà l seudonim de Platon, què vot dir ample. Era gras, apassionat, ardent en totes les seves coses, tenint una veu atiplada i uns moviments afeminats; una especie de Castelar d'aquell temps, moral i materialment. Ademés, tenia un gran poder sobre si mateix, fins dominar completament lo que sentia. Era, en el sentit propri de la paraula, un hipocrita, perquè aparentava devegades una gran calma tenint una gran passió comprimida. Era vanitós i egoista. En el fons tenia ànima de dòna. Quan parlava, la seva
