Ja no creu en l'avenir d'Atenes. l, no obstant, ve a establir-s'hi, no per amor patri, sinó per ambició personal, perquè en ella creu que hi ha de trobar sa satisfacció i son element. Vol esser conegut, arribar a esser celebre, universal. ¿Com utilisarà sa celebritat? Ho ignora, però lo que vol es fer-se un nom, sigui com sigui: després ja vindrà la direcció. La fi de Socrates no l'atreu gaire. Se separà d'ell, i no fou pas dels deixebles que l sostingueren en sa desgracia. Però, essent habil en extrem, ve i s'aprofita de la reacció que s'opera després de la mort del mestre pera presentar-se com et depositari del seu esperit. L'ombra de Socrates ampara al seu traidor deixeble a l'entrar a Atenes.
No li tirariem en cara a Platon ni sa habilitat, ni sa covardia, ni l seu oportunisme, si s'hagués consagrat a una gran causa, a una gran missió vital i humanitaria; però sols fou un dilettante deliciós, un intellecte artistic. No sapigué vivificar ta Patria com un gran esperit, ni purificaria i fortificar-la com un gran revolucionari. Sempre acullint-se a Socrates, donà ses lliçons en forma de dialegs. En el fons no sols es socratic, sinó
