Desocupat llegidor, sens jurament podrás creurem que jo voldria que aquest llibre, com fill del enteniment, fos lo mes hermós, lo mes elegant y mes discret que pugués pensarse. Mes no he pogut contravenir l'ordre de naturalesa, puix en ella engendra cada cosa á sa semblant. Y axis ¿qué podia engendrar mon estéril y mal cultivat ingeni, sino l'historia d'un fill sech, avellanat, capritxós y plé de pensaments varis y may imaginats de ningú mes; segons corresponia á qui s'engendrá dintre una presó ahont tota incomoditat troba son siti, y ahont tot trist mormoll hi fa sa casa? Lo repós lo siti apacible dels camps, la serenitat del cel, lo mormuri de las fonts, la quietut de l'esperit son gran part pera que las musas mes estérils, se mostren fecundas, y oferescan obras al mon que l'omplin de maravella y de goig. Suceheix tenir un pare un fill lleitg sens la mes petita gracia, pero l'amor que li té li possa una vena als ulls pera que no veija sas faltas, avans las creu discrecions y boniquesas, y las conta á sos amichs com agudesas y gracias. Mes jo, que encara que semblo pare, so padrastre de Don Quixot, no vull anarmen ab la corrent del ús, ni suplicarte casi ab llágrimas als ulls, com ho fan altres, lector carissim, que perdones y dissimules las faltas que en aquest mon fill veijeres; y ja que no ets son parent ni son amich, y tens la tua ánima en ton cos y ton llibre albedriu com lo mes pintat, y ets á casa teva, ahont ets amo, com lo Rey de sas alcabalas, y també sabs lo que 's diu que sota mon mantell al Rey mato. Tot lo que t'eximéix y dona per lliure de tot respecte y obligació, y axis pots dir de l'historia tot alló que't semble, sensa por de que 't calumnien pel mal, ni tampoch que't premien pel bé que'n digueres.
Sols voldria donártela neta y nua, sensa l'ornament de prólech, ni de l'innumerabilitat y catalech dels acostumats sonets epigramas, y elogis que en lo comensament dels llibres solen posarse. Puix vull dirte que encara que 'm costá algun traball compóndrerla, cap ne tingui per major que lo de escriurer la prefació que vas llegint. Moltíssimas vegadas prenguí la ploma pera escríurerla, y moltas altres la deixí, per no saber que escriuria; y estantne una parat, ab lo paper davant, la ploma á l'orella, lo colze sobre l'escriptori y la ma á la galta, pensant que es lo que diria, entrá á deshora un amich
