ufanis lo que jo admeti: pero no 'm diga cruel ni homicida aquell á qui jo no prometo, ni enganyo, crido ni admet. Lo cel fins ara no ha volgut que jo estime per fat; y pensar que tinch d' estimar per elecció es escusat. Aquest general desengany servesca donchs á cada hú dels que 'm pretenen pera son particular profit, y entengues d' aquí en avant que si algú per mí morís, no mor de zelos ni desditxat, perqué qui á ningú vol á ningú pot donar zelos, puix los desenganys no s' han de posar á compte de desdenys. Qui 'm diu fera y basilisch deixem com cosa perjudicial y dolenta; qui 'm diga ingrata no 'm servesca; qui desconeguda, no 'm conega; qui cruel, no 'm seguescaa; puix aquesta fera,aquest basilisch,aquesta ingrata,aquesta cruel y aquesta desconeguda no 'ls buscará, servirá, coneixerá ni seguirá per cap de las maneras. Y si á Crisóstom matá sa impaciencia y son atrevit desitj ¿perqué se té de culpar a mon honest procehir y recato? Si jo mantinch ma puresa ab la companyia dels arbres ¿perqué ha de voler que la perdi qui vol que la tinga entre los homens? Jo, segons sabeu; tinch riquesas propias, y no codicio las agenas; tinch genit lliure y no m ' agrada lligarme; ni estimo ni aborresch á ningú: no enganyo á n' aquest, ni cerco á n' aquell, ni burlo á l' un, ni m' entretinch ab l' altre. La conversa honesta ab las zagalas d' aquests poblets y la guarda de mas cabras m' entreté; tenen mos desitjs per terme aquestas montanyas, y si d' aquí surten es pera contemplar l' hermosura del cel, passos ab los que camina l' ánima á sa estada primera. Y dihent aixó, sense voler sentir cap resposta, girá l' esquena y 's ficá per lo mes arasarat d' un turó qu' allí prop hi habia, deixant é tots' admirats tan de sa discreció com de sa hermosura. Y alguns donaren senyals (aquells que la poderosa fletxa dels raigs de sos bells ulls deixá ferits) de volerla seguir sens aprofitarse del manifest desengany qu' habian ohit. Lo que vist per D. Quixot, y semblantli qu' allí convenia usar de sa cavallería, socorrent á las donzellas perseguidas, posada la ma en lo puny de sa espasa y ab altas y claras veus digué: ningú y siguia del estat que 's vulguia, s' atrevesca á seguir á l' hermosa Marcela, baix pena de caurer en la furiosa indignació meva. Ella ha demostrat ab claras rahons la poca ó cap culpa que té en la mort de Crisóstom, y quan estranya viu á condescendir ab los desitjs de cap de sos amants, per lo que es just que en lloch
d' esser seguida y perseguida, siga honrada y estimada de tots los homs del mon, puix proba qu' en ell ella es sola la qu' ab tan honesta intenció hi viu. O ja fos per las amenassas de D. Quixot, ó perqué Ambrós los digués qu' acabessen ab lo que son bon amich debian, cap dels pastors 's mogué ni apartá d' allí fins que acabada la sepultura, y cremats los papers de Crisóstom, posaren son cos en ella no sense moltas llágrimas de tots. Tancaren la sepultura ab una grossa roca en tant que s' acabava una llosa, que segons Ambrós digué, hi pensava posar ab un epitafi qu' habia de dir aixís:
Açi jau d' un aymador
Lo cos míser y gelat
Qui fou pastor de remat
Perdut per un desamor.
Morí á mans del rigor
D' una esquiva hermosa ingrata
Ab qui son regne dilata
La tiranía d' amor.
Desseguida esparramaren per sobre la sepultura moltas flors y rams, y donant tots lo pesam á son amich Ambrós, se despediren d' éll. Lo mateix feren Vivald y son company y D. Quixot se despedi de sos hoste y dels caminants, los que li pregaren seguís ab élls fins á Sevilla, lloch tan acomodat á las aventuras qu' á cada carrer y detrás de cada cantonada se n' oferian mes que en cap altre banda. D. Quixot los agrahí l' avís y
