gust. Puix deya éll, y deya molt bé, que los pares no habian de donar estat á sos fills contra sa voluntat. Pero veus aquí que quan menos hi penso, compareix una matinada la melindrosa Marcela feta una pastora: y sense que hi valgués son oncle ni tots los del poble que li desaconsellavan, comensá á correr los camps com las demés sagalas del poble y ella mateixa se posá á guardar son remat. Y aixis com sortí en públich y sa hermosura 's veijé al descubert, n' os sabré pas dir bonament quants jovens richs, quants dihalgos y quants pagesos acomodats han pres lo vestit de Crisóstom, y van tirantli floretas per aquests camps, un d' ells com ja está dit, fou lo nostre difunt, de qui deyan que l' acabava d' olvidar y l' adorava. Y no 's pensi ningú que per haberse posat Marcela en aquesta llibertat y vida tan llibre y de tan poch ó cap reculliment, que per aixó hagía donat indici ni per sombra que vinguía en mengua de sa honestetat y reserva sino que molt al revés, es tanta y tal la vigilancia ab que mira per sa honra, que de quants la serveixen y pledejan ningú s' ha alabat, ni ab veritat se podrá alabar, de que l' hi hagía donat cap petita esperansa d' alcansar lo que desitja. Puix encara que no fuig ni s' esquiva de la companyía y conversa dels pastors y 'ls tracta á tots cortés y amigablement, en arrivant á descubrirli sa intenció qualsevol d' ells, encara que sia tan justa y santa com la del matrimoni, los tira tan lluny com ab un trabuch podria ferho. Y ab aquest tan estrany geni fa mes mal en aquesta terra que si en ella hi hagués entrat la peste, perque s' afabilitat y hermosura atrau los cors dels que la tractan á servirla y estimarla; pero son desden y desengany los porta al extrem de desesperarse, y aixis es que no saben que dirli, sinó, anomenarla en altas veus cruel y desagreida, ab altres semblants titols que molt be la calitat de son genial manitestan; y si aquí estiguesseu, senyor, algun dia, hi veuriau ressonar aquestas serras y valls ab los conplants dels desenganyats que la segueixen. No 's troba pas molt lluny d' aquí un punt ahont hi ha casi dos dotzenas d' alts faigs y no ni ha ni un qu' en sa escorxa no tinguia gravat y escrit lo nom de Marcela, y fins sobre d' alguna una corona grabada en lo mateix arbre, com si mes clarament digués son aymador que Marcela la porta y la mereix de sobre tota l' hermosura humana. Aquí suspira un pastor, allí se 'n queixa un altre, allá se senten amorosas cansons, mes ensá desesperadas coplas. Hi ha qui passa totas las horas de la nit sentat al peu d' alguna alzina ó d' una roca, y allí sense tancar los plorosos ulls embegut y trasportat per sos pensaments lo troba 'l sol a la matinada; y tal hi ha que sense donar descans ni tregua á sos sospirs en mitj del ardor de la mes enfadosa mitjdiada del estiu, estés sobre l' ardent arena, envia sas queixas al cel piadós, y d' aquest y d' aquell, y d' aquells y d' aquests, llibre y desinvoltament ne triumfa l' hermosa Marcela. Y tots los que la coneixem estem esperant veurer com acabará sa altivesa y qui ha d' esser lo ditxós qu' ha de venir á doblegar condició tan terrible y gosar d' una hermosura tan estremada. Per esser tot lo que tinch contat tan sabuda veritat, me flguro que també es cert lo que ha dit nostre sagal que 's contava de la mort de Crisóstom. Y aixís vos aconsello, senyor, que no deixeu de venir demá á son enterro, puix sera cosa de veurer, perqué Crisóstom te molts amichs, y no hi ha d' aquest lloch á aquell ahont éll vol que l' enterren mitja llegua. Cuidado m' en tindré, digué D. Quixot, y vos agraesch lo plaher que m' haveu dat ab la narració de tan sabrós qüento. ¡Oh! replica lo cabrer, encara no sé jo la meytat dels cassos succehits als aymadors de Marcela; pero podria succehir molt bé que demá topessem pel camí algun pastor que 'ns 'ls digués y per ara bó será que vos aneu á dormir sota teulat, perque la serena vos podria endanyar la ferida, encara que tal es lo remey que se vos ha posat, que no hi ha que tenir por de cap contrari accident. Sanxo Pança, que ja donava al diable la llarga arenga del cabrer, demaná per sa part que son amo se 'n entrés á dormir á la cabanya de 'n Pere. Ho feu aixís, y tot lo mes de la nit se li passá en memorias de sa senyora Dolsinea á imitació dels aymadors de Marcela. Sanxo Pança se collocá entre Rocinant y son burret y dormí, no com enamorat desfavorit, sino com home macat á cossas.
Pàgina:L'ingeniós hidalgo Don Quixot de la Mancha (1882).djvu/56
Aquesta pàgina ha estat revisada.
