com respongués que sí, aquell qu' habia fet los oferiments li digué: Anton, be podrás fernos plaher de cantar un poch, perqué vegia aquest senyor host qu' aquí tenim, que també per las montanyas y boschs hi ha qui sápiga de música: li habem contat tas bonas habilitats, y desitjem que las treguis y nos fassis quedar bé: y aixís prechte per ta vida que 't sentis y cantis lo romans de tos amors que t' escrigué lo beneficat ton oncle, puix en lo poble los ha agradat molt. Ab gran gust, reepongué 'l jove, y sens ferse pregar mes se sentá sobre lo tronch d' una esmotxada alzina y afinant son rabaquet d' alli á poch ab molt bona gracia comensá á cantar d' aquesta manera:
Ja se Olalla que m' adoras,
encara quo no m' ho digas
ni ab los ulls que solen esser
del amor las llenguas finas.
Perqué sé qu' ets sabidora
y m' afirmo en que m' estimas
puix l' amor que es conegut
jamay ton plé de desditxa.
Be n' es cert que tal vegada
Olalla m' has dat indici,
de que tens de bronze l' ánima
y lo pit de roca viva.
Pero entre tos desayres
y desvíos honestíssims,
lo ribet de ton vestit
crech que l' esperansa afirma.
A tal senyal s' abalansa
ma fe, que jamay podía
ni minvar per no cridar
ni creixer per escullida.
De la que tu tens, jo trech,
si l'amor es cortesía,
que 'l fí de mas esperansas
ha d' esser com jo desitxo.
Y si los serveis son part
per algun pit, ablanirne,
alguns d' aquells que jo he fet
lo meu partit, fortifican.
Perque si tú t' has parat
mes d' una volta veurias,
que m' hi posat al dilluns
lo que ai diumenge calía.
Y com l' amor y las galas
van per la mateixa vía
en tot temps davant tos ulls
m' hi volgut posá ab condícia
Deixo 'l ballar per ta causa,
no parlo de las músicas,
qu' has escoltat á deshoras
quan lo gall se dexondia.
No conto las alabansas
que deta bellesa he ditas,
