Pàgina:L'ingeniós hidalgo Don Quixot de la Mancha (1882).djvu/45

gan los papers esquinsats dals carrers. portat d' aquesta meva natural inclinació pren­guí un cartipás de los qu' el xicot portava, y lo veigí ple de lletras que coneguí esser arábigas, y com que encara que las coneixia no las sabia llegir, vaig aná mirant si 's veya por allí algun morisch aljamiat que los llegís: y no fou pas dificultós trobar semblant intérprete, puix encara que 'l busqués d' altre millor y mes antiga llengua 'l trovaria. En fi, la sort me 'n presentá un, á qui esplicantli mon desitj y posantli lo llibre á las mans, l' obrí pel mitg y llegint una mica comensá á riurer; li vaig preguntá desseguida de que reya, y me respongué que d' una cosa que tenia aquell llibre escrita en lo marge per anotació: digueli que me la digués, y éll sense trencar la rialla digué: com he dit, aquí en lo marge está escrit aixó: aquesta Dolcinea del Tobós, tantas vegadas en aquesta historia anomenada, diuhen que tingué la millor má pera salar porchs que cap altre dona de tota la Mancha. Quan jo sentí dir Dolcinea del Tobós quedí pasmat y suspes perqué desseguida se 'm representá qu' aquells cartipassos contavan l' historia de D. Quixot. Ab aquesta imaginació li doní pressa pera que llegís lo principi, y fentho aixís, traduhint d'improvís l' arábich á castellá, digué que deya: Historia de D. Quixot de la Mancha, escrita per Cide Hamete Benengeli historiador arábich. Molta discreció fou menester pera dissimular lo goig que sentí quan arrivá á mas orellas lo títol del llibre, y assaltantlo al sedaire comprí al xicot tots los papers y cartipassos per mitg ral: que si éll tingués coneixe­ment y sapigués quant jo los desitjava, bé se podia prometrer y tirar mes de sis rals de la compra. Apartim desseguida ab lo morisch pel claustre de l'iglesia major y preguéli me traduhís d'aquells cartipassos tots los que parlavan de D. Quixot, á la llengua castellana sense tréureslsi ni afagirloshi res, oferintli la paga qu' éll volgués. Contentás ab dos arrobas de pansas y dos fanegas de blat, y prometé traduhirlos bé y fidelment y ab molta brevetat; peró jo pera facilitar mes lo negoci y pera no deixar de la má tan bona troba, lo portí á casa ahont ab poch mes d' un mes y mitg la traduí tota del mateix modo qu' aquí 's conta. Hi habia en lo primer cartipás pintada molt natu­ralment la batalla de D. Quixot ab lo viscaí, posats en la mateixa positura que l' historia conta, alsadas las espasas, l' un cubert ab sa rodella, l' altre ab lo coixí, y la mula del viscaí tan al viu qu'estava ensenyant esser de lloguer á tiro de balles­ta: tenia á sos peus escrit lo viscaí un retol que deya: D. Sanxo d' Azpeitia, puix aquest sens dubte debia esser son nom, y á los peus de Rocinant n' hi habia un altre que deya D. Quixot: y estava Rocinant maravellosament pintat, tan llarch y estirat, tan perfilat y flach, ab tanta espinada y tan hétich confirmat que demostrava bé al descubert ab quanta propietat y criteri se li habia posat lo nom de Rocinant; á son costat se veya á Sanxo Pança que aguantava pel ronsal á son ase, als pens del que hi habia un altre retol que deya: Sancho Zancas, y debia d' esser perque tenia á lo que manifestava la pintura, lo ventre gros, lo cos curt, y las camas llargas, y per aixó se li degué posar nom de Pança y de Zancas, qu' ab aquests dos sobrenoms l' anomena algunas vegadas l' historia. Algunas altres menudencias hi habia que notar; peró totas son de poca im­portancia, y que no fan pas al cas per la verdadera relació de l' historia, que cap es dolenta mentres siga veritable. Si á n' aquesta se li pot posar alguna objecció respecte á sa veritat, no podrá esser altre que la d' esser son autor arábich, essent molt propi de los d' aquella nació esser mentiders, encara que per rahó d' esser tan nostres enemichs avans se pot entendrer haber quedat curt en ella, que pródich; y aixís m' ho sembla á mi, puix quan podría y deuría estendrer la ploma en las alabansas de tan bon cavaller, sembla que de propósit las callá: cosa mal feta y pitjor pensada, habent y debent esser los historiadors puntuals, verídichs y per cap estil apassionats, y que ni l' interés ni la por, l' ohi ni l' afició no 'ls fassian sortir del camí de la veritat, de la qu' es mare l' historia, émula del temps, arxiu de las accions, testimoni de lo passat, exemple y avís de lo present y advertencia de lo esdevenidor. En aquesta sé que si trobará tot lo que 's pogués desitjar en la mes agradable; y si alguna cosa de bó hi faltés crech que fou per falta del galch de son autor avans que per falta del asump-