Pàgina:L'ingeniós hidalgo Don Quixot de la Mancha (1882).djvu/44

Aquesta pàgina ha estat revisada.
CAPITOL IX.
AHONT S'ACAVA Y DONA FI A L' ESTUPENDA BATALLA QUE L' AIRÓS VISCAÍ Y LO VALENT MANCHEGO TlNGUEREN.



Deixarem en la primera part d' aquesta historia al valerós viscaí y al famós D. Quixot ab las espasas altas y desenvainadas á tall de descarregar dos tremendas coltelladas y tals que si de plé á plé s' ensopeguessen á lo menos se partirian y esqueixarian de dalt á baix y s' obririan com una magrana, y que en aquell punt tan duptós pará y que­dá trencada tan sabrosa historia sens que nos donés cap noticia son autor de ahont se podria trobar lo que d'ella faltava. Causam aixó moltissim pesar, perqué lo gust d' haber llegit tan poch se tornava en disgut al pensar lo mal camí que s' ofería pera tro­bar lo molt que á mon parer hi faltava de tan agradable quento. Me semblá cosa impos­sible y fora de tota bona costum que á tan excelent cavaller li hagués faltat algun savi que s' emprengués l' escriurer sas may vistas hessanyas, cosa que no faltá á cap dels cavallers aventurers dels que diu la gent que van á sas aventuras, perque cada hú d' ells tenia un ó dos savis com de motllo, que no solament escribian sos fets, sino que pintavan sos mes minims pensaments y patotxadas per mes amagadas que fossen; y no habia d' esser segurament tan desditxat tan bó cavaller que li faltés lo que sobrá á Platir y altres semblants. Y aixís no podia pas determinarme creurer que tan airosa historia hagués quedat manca y destrossada y'n donava la culpa á la malignitat del temps consumidor y devorador de totas las cosas qui ó bé la tenia amagada ó consumida. Per altre part me semblava que puix entre sos llibres s' habian trobat tan moderns com Desengany de gelosías y Ninfas y Pastors d' Henares, també sa historia habia d' esser moderna, y que ja que no 's trobés escrita se trobaria en la memoria de la gent de son poble y dels en ell vehins. Aquesta imaginació 'm portava confús y desitjós de saber real y veritablement tota la vida y miracles de nostre famós espanyol D. Quixot de la Mancha, llum y mirall de la cavalleria manchega, y lo primer que en nostre edat y en aquests calamitosos temps se posá al travall y exercici de las aventureras armas, y al de desfer agravis, socorrer viudas y amparar donzellas d' aquellas qu' anavan ab sos fuets y palafrés y ab tota sa virginitat á coll, de montanya en montanya y de vall en vall; puix sino era qu' algun foll ó algun vilá d' atxa y capellina ó algun descomunal gegant las forsava, donzella hi hagué en los passats temps que fins passats vuitanta anys, y que en tots ells de dormí pas un dia sota terrat, s'en aná tan entera á la sepultura com la mare que la parí. Dich donchs que per aquests y altres molts conceptes es digne nostre excelent D. Quixot de contínuas y memorables alabansas, y fins á mi no se 'm deuhen negar per lo travall y diligencia que prenguí pera cercar l' acabament d' aquesta agradable historia: encara que sé be que si lo cel, la casualitat y la fortuna no m' ajudaran, lo mon se quedaria en babia y sens lo passatemps y plaher que casi bé unas dos horas podrá tenir qui ab atenció la llegesca. Passá donchs lo travall com se segueix.

Trobantme jo cert dia á l' Alcana de Toledo, vingué allí un xicot pera vendrer uns cartipassos y papers vells á un sedaire y com jo só aficionat á llegir encara que si-