La mestressa que ja estava ben imposada de lo qu' habia de respondrer li digué: ¿quina cambra ó quin res cerca vostra mercé? Ja no hi ha cambra ni llibres en aquesta casa, perque tot s' ho portá lo mateix diable. No era diable, replicá la nevoda, sino un encantador que vingué sobre d' un nuvol una nit després d' aquell dia en que vostra mercé s'en aná d' aquí, y desmontant de damunt d' una serp ahont anava cavaller, entrá en la cambra y no sé lo que 's feu dintre, fins que passá una estona, sortí volant pel terrat y deixá la casa plena de fum; y quan determinarem mirar lo que deixava fet no veigerem cap llibre ni la cambra, sols nos recorda molt bé á mi que al anarsen aquell mal vell digué ab grans crits, que por enemistat secreta que tenia á l' amo d'aquells llibres y cambra deixava fet en la casa lo dany que després se veuria, y digué també que s' anomenava lo sabi Mugaton. Freston diria, li digué D. Quixot. No sé, respongué la nevoda si s'anomenava Freston ó Friton, sols sé qu' acavá ab ton son nom. Aixís es, digué D. Quixot, qu' aqueix es un savi encantador gran enemich meu, qui 'm té quimera per-qué sab per sas arts y lletras que tinch de venir, caminant lo temps, á combatrer en singular batalla ab un cavaller á qui éll afavoreix, y 'l tinch de vencer sens qu'ell ho pugue destorbar, y per aixó procura donarme tots los pesars que pot: y li prometo jo que mal podrá contradir ni evitar lo que pel cel está ja ordenat. ¿Qui 's dubta d' aixó? digué la nevoda ¿pero qui 'l fá ficar á vostra mercé, senyor oncle, ab aquestas pendencias? ¿no será millor estarse pacífich dintre sa casa, y no anarsen pel mon á cercar pa de sobreblat sens considerar que molts van per llana y tornan esquilats? ¡Oh nevoda meva! respongué D. Quixot, y quant malament ho entens; avans que á mí m' esquilen tindré peladas y tretas las barbas á quants pensian solament tocarme ni la punta d'un cabell. No volgueren las dos replicarli mes, perqué veigeren que se li encenian las sanchs. Es lo cert qu' ell passá quinze dias en sa casa molt sossegat y sens donar senyals de voler secundar sos primers desatinos, y en tals dias sostingué graciossims quentos ab sons dos compares lo rector y lo barber sobre qu' éll deya que la cosa de que mes necessitat tenia lo mon era de cavallers aventurers y de que 's ressucités la cavallería aventurera. Lo rector algunas vegadas li contradeya y altresí li seguia la veta, puix si no guardava aquest artifici no hi habia manera d' entendres ab éll. En aquests mateixos dias voltejá D. Quixot á un pagés vehí seu, home de bé (si es qu' aques títol 's pot donar al que es pobre), pero de molt poca sal á la mollera. En resolució tan li digué, tan li persuadí y prometé, que 'l pobre vilá 's determiná á sortir ab ell y servirli d' escuder. Déyeli entre altres cosas D. Quixot que 's disposés d' anar ab éll de bona gana, perque tal vegada li podria succehir que guanyés ab un no rés alguna ínsula, y 'l deixés á n' ell per gobernador. Ab aquestas promesas y altres tals Sanxo Pança[1] (qu'aixís s' anomenava lo pagés) deixá sa muller y fills y assentá per escuder de son vehí. Doná tot seguit D. Quixot ordre pera cercar diners; y venent una cosa y empenyantne una altra y malbaratantlas totas, recollí una cantitat enrahonada. Acomodás aixis mateix d' una rodella que li manllevá un amich seu, y arreglant sa trencada celada lo millor que pugué, avisá á son escuder Sanxo lo dia y l' hora que pensava posarse en camí pera qu' ell s' acomodés de lo que veigés que mes necessitava: y sobre tot li encarregá que portés unas alforjas. Ell digué que si ho faría, y que aixi mateix pensava portar un ase que tenia molt bó, perque éll no estava fet á caminar molt á peu. A lo del ase hi repará un poch D. Quixot imaginant si li recordava si algun cavaller aventurer habia portat escuder cavaller burricalment; peró may ni vingué cap á la memoria; mes ab tot y aixó determiná que 'l portés ab propósit empero d' acomodarlo de mes honrada cavalcadura habenthi ocasió pera aixó, prenent lo cavall al primer descortés cavaller que topés. Provehís de camisas y de las demés cosas qu' éll pugué, segons lo consell que l'hostaler li habia dat. Y tot fet y acabat, sens despedirse Panza de sons
- ↑ Sancho Panza ó Pança—Se conserva aquest nom patronímich ó apelatiu en lloch de posarhi la equivalencia Panxa, per rahó de no innovar en lo sistema adoptat respecte als noms patronimichs, geográfichs, etc.
