Pàgina:L'ingeniós hidalgo Don Quixot de la Mancha (1882).djvu/34

que escrigué Jardí de flors, y en veritat que no sé determinar quin dels dos llibres es mes verdader, ó per millor dir menos mentider; sé tan sol dir que aquest anirá al corral per disbaratat y superbiós. Aquest que segueix es Florismarte d'Hircania digué lo barber. ¿Aqui está lo senyor Florismarte? replicá lo rector; donchs á fé qu' ha d' anar al corral á despit de son estrany naixement y somniadas aventuras, puix no mereix altre cosa la duresa y sequetat de son estíl: vaige al corral y també aquest altre, senyora mestressa. Que m' agrada, senyor meu, respongué ella, y ab molta alegría executava lo que li era manat. Aquest es Lo cavaller Platir, digué lo barber. Antich llibre es aqueix, digué lo rector, y no hi trovo cosa que li meresca venia; acompanyi als demés sens réplica, y aixis fou fet. Obrís altre llibre y veigeren que tenia per títol Lo cavaller de la Creu. Per nom tan sant com aquest llibre té se podría perdonar sa ignorancia; pero també s' acostuma dir que detrás de la creu está lo diable: vaige al foch. Prenent lo barber un altre llibre digué: aquest es Mirall de cavallerias. Ja conech á sa mercé, digué lo rector: aquí 's troba al senyor Reynalds de Montalvá ab sos amichs y companys mes lladres que Caco, y los dotze Pars ab lo verdader historiador Turpi, y en veritat qu' estich per condemnarlos no mes que á desterro perpetuo solament perque tenen part en l'invenció del famós Mateu Boyard d'ahont també teixi sa tela lo cristiá poeta Lluis Ariosto, á qui si 'l trobo, y si parla ab altre llengua que la sua, no li guardaré cap respecte; pero sí par­la son idioma, 'l posaré sobre mon cap. Donchs jo 'l tinch en italiá, digué lo barber, pero no l' entech. Ni fora bé que vos l' entenguesseu, respongué lo rector, y aquí li perdonariam al senyor capitá que no l' hagués portat á Espanya y fet castellá; puix li tragué molt de son natural valor, y lo mateix farán tots aquells que los llibres de vers vulguian trasladar á cap altre llengua, puix per mol cuidado que hi posian y habilitat que manifestian may arrivarán al punt qu' ells tenen á son primer naixement. Dich en efecte qu' aquest llibre y tots los que tracten d'aquestas cosas de Fransa se tirian y depositen dintre d' un pou sech fins qu' ab mes espay se vegia lo que s' ha de fer d' ells excep­tuant á un Bernard del Carpi que roda por aquí, y un altre anomenat Roncesvalls, puix aquests en arrivant á mas mans, han de trovarse desseguida á las de la mestressa y dellas á las del foch sense cap remissió. Tot ho confirmá lo barber y ho tingué per bó y per cosa molt acertada per entendrer que era lo rector tan bon cristiá, y tan amich de la veritat que no diria altre cosa per totas las del mon. Y obrint un altre llibre veigé qu' era Palmerí d' Oliva, y ab éll ni hi havia un altre que s' anomenava Palmerí d' Ingalaterra, lo que vist per lo llicenciat digué: aqueixa Oliva 's fasia desseguida estellas y 's cremi de modo que no 'n quedian ni las cendras; y aqueixa palma d' Inglaterra 's guarde y conserve com á cosa única, y 's fassia pera ella una altre capsa com la que trová Alexandre entre lo botí de Dario, que la destiná pera guardari las obras del poe­ta Homero. Aquest llibre, senyor compare, té autoritat per dos cosas; l' una perque éll per sí es molt bó, y l' altre perqué es fama que l' escrigué un discret rey de Portugal. Totas las aventuras del castell de Miraguarda son boníssimas y de gran artifici, las rahons pulidas y claras que guardan y miran lo decoro del que parla ab molta propietat y bon criteri. Dich donchs, salvant vostre bon parer, senyor mestre Nicolau, qu' aquest y Amadis de Gaula quedin absolts del foch, y tots los demés morian sense fer mes cala y cata. No, senyor compare, que aqui se troba lo famós D. Belianis. Aqueix donchs, replicá lo rector, ab la segona, tercera y quarta part tenen necessitat d' un poch de ruibarbro pera purgar l' exesiva rabia seva y es menester treurelshi tot alló del castell de la fama, y altres impertinencias de mes importancia pera tot lo que se los hi donia terme ultramarí y segons se esmenin s' usará ab élls de misericordia ó de justicia, y entre tan guardeulos vos, compare, á casa vostra, pero no 'ls deixeu pas llegir á ningú. Que m'agra­da, respongué lo barber, y sens voler cansarse mes á llegir llibres de cavallerias, maná á la mestressa qu' agafés tots los grans y los tirés al corral. No's digué á tonta ni á sor­da, sino á qui tenia mes ganas de cremarlos que de tirar una tela per mes gran y fina que fós, y agafantne casi vuit d' una vegada los tirá per la finestra. Per haberne prés molts d' un cop 'n caygué un als peus del barber, á qui li vingueren ganas de veurer