Pàgina:L'ingeniós hidalgo Don Quixot de la Mancha (1882).djvu/32

uns á son amich, los altres á son amo y oncle, que encara no habia baixat del pollí perque no podia, corregueren á abrassarlo. Ell digué: atúrintse tots, puix vinch mal ferit per la culpa de mon cavall: pórtintme á mon llit, y crides si fos possíble á la sabia Urganda que cure y sanhi mas feridas. Mira en hora mala, digué llavors la mestressa, si 'm deya á mí bé lo cor de quin peu coixejaba mi senyor. Puge vostra mercé en bona hora, que sens que vinguia aqueixa Urganda 'l sabrem aquí curar. Malehíts, dich, sian altre vegada y altres cent aquests llibres de cavallerias que tal han posat á vostra mercé. Portárentlo desseguida al llit, y cercantli las feridas, no n' hi veigeren cap, y éll digué que tot era cruiximent per haber tingut una gran cayguda ab Rocinant son cavall combatentse ab deu jayans, los mes desaforats y atrevits que 's podrian trobar sobre gran part de la terra. Ta, ta, digué lo rector, ¿jayans hi ha á la dansa? En veri­tat que jo 'ls tinch de cremar avans d' arrivar la nit. Férentli á Don Quixot mil preguntas, y á cap volgué respondrer altre cosa sinó que li donessen un bossí y luego lo deixessen dormir que era lo que mes necesitaba. Va ferse aixís, y lo rector s'entera molt á la llarga del llaurador, del modo com habia trobat á Don Quixot. Ell li contá tot ab los disbarats qu' al trobarlo y al portarlo habia dit, lo que fou encendrer mes lo desitj en lo llicenciat de fer lo que l' altre dia feu, aixó es, cridar á son amich lo barber mestre Nicolau ab qui vingué á casa Don Quixot.