Entre los admiradors que sincerament han rendit á Catalunya y particularment á nostra ben volguda ciutat de Barcelona lo tribut de sas lloors, consignant son judici imparcial y desinteresat en obras que aspiran ab justicia á l' inmortalitat; s' hi conta molt particularment Miquel de Cervantes Saavédra, qui, en la segona part de son Don Quixot, llibre de que volém ocuparnos, descriu, ab má mestre, nostras costums, pinta ab fidelitat nostre caracter y manifesta en tot apreciar justament lo que valen nostra terra y nostres hábits.
En tant es cert que Cervantes conegué á fondo l' índole de nostre genit y que li agradá per totas maneras, com que pensem que fins pera donarne un manifest simbol, imaginá conduhir á son héroe á Barcelona, y no portarli com se vulla, sinó tenintli llarchs dias en los quals examiná la terra, la mar, la societat en totas sas clases; y ultimament aqui volgué que tingués plassa l' últim y decisiu venciment del pobre desvanescut, qui obligat ja sens escusa á possar fi á sas estravagants y desvariadas aventuras, tingué de pendrer sens demora lo camí de la realitat; fet que nos presenta l' insigne escriptor com lo primer pas de son emblematich personatge, envers lo complert retorn á la rahó.
L' escriptor que tan predilectament tractá á nostra terra, més reclama fora de lo reconeixement de son singular merit, més que la multiplicació entre nosaltres de las edicions de sa inmortal obra, te dret, sens dubte, á reclamar lo mantell de las galas de nostra llengua á fi de que 's popularise á Catalunya penetrant fins als últims burchs, lo pensament admirable, l' ingeniosíssima trama y los incidents més florits que forman aplegats lo famós llibre de Don Quixot de la Mancha.
Es en tal sentit la present traducció una menuda pedreta portada al monument de la gloria de Cervantes; las dificultats que pera portarla á terme se presentan y las que particularment s'han ofert al traductor, son facils de coneixer y aquilatar; mes ella, ab tot y sas imperfeccions, podrá tal vegada fer columbrar als més incréduls, la posibilitat de que al costat y sobre las mateixas y hermosissimas planas, en que la llengua castellana, hábilment manejada, rumbeja sas galas més escollidas, la llengua dels Montaners, que es no sols la de las montanyas y homes de guerra, com alguns ab sobrada mala intenció han suposat, sinó que fou la dels palaus, del estaments de Corts y de la gaya ciencia, puga competirhi, puix ha escampat ja per tot lo mon l' aroma de sas flors tan delicat com lo més esquisit, y tan independent com ho son las aurenetas.
Aprofito aquí l' ocasió de regraciar á tots cuants amichs he degut observacions y útils advertencias pera salvar las dificultats trobadas en ma tasca algun tant pesada; y resolta per mi l' opinió de l' esperit de las traduccions en lo sentit de que deuhen ferse acomodantlas al temps en que son empresas, espero que no per lo que aquesta pobre traducció valga, sino per l' intenció que segons queda dit l' ha inspirada, se conseguirá ensemps que aumente entre nosaltres l' admiració que 's profesa á la gran obra de Cervantes, essent acollit aquest trevall ab la benevolensa propia dels aymadors de las bonas lletras.
