los hagués portat. A aixó respongué l'hostaler que s'enganyaba, y que encara que en las historias no s'escribía, per habérloshi semblat als autors d'ellas que menester no era escriurer una cosa tan clara y tan necessaria de portarse, com eran diners y camisas netas, no per aixó s'habia de creure que no'ls portassen, y aixís tingués per cert y probat que tots los cavallers aventurers (de que tants llibres ne van plens y atestats) portavan ben forradas las bossas per lo que pugués sucehirloshi, y que aixís mateix portaban camisas y una petita arqueta plena d'ungüents pera curar las feridas que rebian, perqué no sempre en los camps deserts ahont's combatian y sortian ferits, trobavan qui'ls curés si ja no era que tenian algun savi encantador per amich, que tot seguit'ls ajudaba portant per l'ayre sobre un nuvol alguna donzella ó nano ab una ampolleta d'aygua de tal virtut, que bebent alguna gota d'ella, tot desseguida quedavan curats de sas llagas y feridas com si cap mal no haguessin tingut: pero que mentres aixó no tingués, conegueren los passats cavallers com cosa acertada, que sos escuders anessin provehits de diners y d'altres cosas necessarias, com eran desfilas y ungüents pera curarse: y quan succehia que los tals cavallers no tenian escuder (qu'eran pocas y raras vegadas), ells mateixos ho portavan tot dintre d'unas alforjas molt sotils que casi no s'apareixian, á las ancas del cavall, com qu'era altre cosa de mes importancia: perque no essent pas per ocasió semblant, aixó de portar alforjas no fou may admés entre los cavallers aventurers, y per aixó li daba com á consell (encara que li podia manar com á son fillol que tan prest li habia d'esser) que no caminés d'allí en avant sense diners y sens las prevencions ditas, y que coneixeria quan bé's trobava ab ellas quan menos ho pensés. Prometeli D. Quixot fer tot lo que se li aconsellaba ab entera puntualitat, y aixís cercaren desseguida la manera de que vetllés las armas dintre un corral gran que á un costat del hostal's trobava, y recollintlas D. Quixot totas, las posá sobre d'un abeurador que prop d'un pou hi habia, y embrassant l'adarga prengué la llansa y ab gentil presencia comensá á passejarse davant de dit abeurador, y quan comensá lo passeig anava ja fosquejant. Contá l'hostaler á tots quants's trobavan dintre l'hostal la bojería de son host, la vetlla de las armas, y l'armatosta de cavallería qu'esperava, Admirárentse tots de bojería de tan estrany género, anárentlo á guaytar desde lluny, y veijeren que ab sossegat aire, unas voltas se passejava, altres arrimat á sa llansa mirava fixament las armas, sense girar per un gran rato los ulls.
Acabá de ferse de nit ab tanta claror de la lluna que podia rivalisar ab la d'aquell que li deixaba, de manera que tot quant lo novell cavaller feya era ben vist de tots. Passá pel cap en aquest moment á un dels bailets que hi habia en aquell hostal, anar á donar aigua á sa recua, y per ferho li fou precís de treurer las armas de D. Quixot que sobre l'abeurador 's trobavan, y veyentho aquest li digué: ó tú, cualsevol que sias, atrevit cavaller, que gosas tocar las armas del mes valerós aventurer que jamay cenyí espasa, mira lo que fas, y no las toquias, si no vols deixar la vida en paga de ton atreviment. No feu cas lo bailet de semblants requestas (y fora millor que se'n cuidés perque seria curarse ab salud) y avansá, y estrevant per las corretjas tirá las armas un bon tros lluny. Vist per D. Quixot alsá los ulls al cel, y posat lo pensament (á lo que semblá) envers sa senyora Dolsinea, digué: ajudeume, senyora meva, en aquesta primera afrenta que á aquest vostre avassallat pit se li ofereix: no'm falti en aquest primer pas vostre favor y amparo: y dient aquestas y altres semblants rahons, deixant l'adarga alsá la llansa á dos mans, y doná ab ella tan gran cop en lo cap del bailet que'l tirá á terra tan mal parat, que si segondés ab un altre, no hauria tingut necessitat de mestre que'l curés. Fet aixó recullí las armas, y torná á passejarse ab lo mateix repós que avans. De allí á poch, sens saberse lo qu'habia passat (perqué encara estaba aturdit lo bailet), arrivá un altre ab la mateixa intenció de donar aigua als matxos, y arrivant á tocar las armas pera desembrassar la pica, sense parlar D. Quixot paraula, y sens demanar favor á ningú, deixá altra vegada l'adarga, y alsá novament la llansa, y sens ferla trossos'n feu mes de tres lo cap d'aquest segon bailet puix li obrí en quatre. Al sentir tal estrépit comparegué tota la gent del hostal, y entre ells l'hostaler. Veijent
