Pàgina:L'ingeniós hidalgo Don Quixot de la Mancha (1882).djvu/17

molts sigles que estavan olvidadas y posadas en un racó. Las netejá y arreglá lo millor que pogué; mes hi trová una gran falta y era que no tenian celada d'encaix sinó morrió senzill; aixó tractá de esmenarho ab sa trassa puix ab cartrons arreglá una semblansa de mitja celada, y encaixada ab lo morrió feya una aparença de celada entera. Es cert que pera probar si era forta, y podia posarse al risch d'una coltellada, tragué l'espasa y ab ella li tirá dos cops, y ab lo primer y ab un instant desfeu lo que habia fet en una setmana y no deixá de semblarli mal la facilitat ab que habia fet trossos la seva obra, y pera assegurarse d'aquest perill la torná á fer de nou posantli uns fils ferros per dintre, de tal manera qu' ell quedá satisfet de sa fortalesa y sens voler ferne nova esperiencia la declará y tingué per celada finíssima d'encaix. Aná desseguida á examinar, á son rocí, y encara que tenia mes quartos que un ral, y mes tatxas que lo cavall de Gonela que tantum pellis et ossa fuit, li semblá que ni'l Bucefal d'Alexandre, ni Babieca del Cid ab ell s'igualaban. Quatre dias se li passaren imaginant quin nom li posaria, perqué (segons 's deya ell á si mateix) no era de rahó que cavall de cavaller tant famós, y tant bó ell de per sí, no portés nom conegut, y així procurava acomodarnhi un que declarés tot al temps lo que havia sigut avans que fós de cavaller aventurer, y lo que allavors, puix era molt posat en rahó que mudant son senyor d'estat, mudés ell també lo nom, y'l prengués famós y d'estrépit, segons convenia á la nova ordre y al nou exercici que ja profesava; y aixís després de molts noms que formá, esborrá y tregué, anyadí, desfé y torná á fer dintre sa memoria é imaginació, á la fi vingué á nomenarlo Rocinant, nom á son parer elevat, armónich y expressiu de lo que havia sigut quant fou rocí, avans, de lo que ara era, avans y primer de tots los rocins del mon. Posat nom y tan á son gust á son cavall, volgué posarsen un ell mateix, y en aquest pensament passá altres vuit dias y á la fi's vingué á anomenar Don Quixot: d'ahont com queda dit prengueren peu los autors d'aquesta tan verdadera historia pera sostenir que sens dubte's debia anomenar Quixada y no Quesada com altres volgueren suposar. Mes recordantse que lo valerós Amadis no sols s'havia contentat ab anomenarse Amadis á secas, sinó que hi afegí lo nom de son regne y patria pera ferla famosa, y s'anomená Amadis de Gaula, aixis volgué com bon cavaller juntar á son nom, lo de la seva y anomenarse Don Quixot de la Mancha, ab lo que á son parer declaraba molt al viu son llinatge y patria y l'honraba prenent lo sobrenom d'ella. Netas donchs sas armas, fet del morrió celada, posat nom á son rocí, y habentse confirmat ell mateix, se doná á entendrer que no li faltava ja altre cosa sinó cercar una dama de qui enamorarse; perqué lo cavaller aventurer sens amors era arbre sense fullas y sense fruit, y cos sens ánima. Deyas ell, si jo per mal de mos pecats ó per ma bona sort 'm topo pera aquí ab algun gegant, com ordinariament esdevé als caballers aventurers y'l tombo d'una embestida ó 'l partesch pel mitj del cos, ó finalment resta vensut y rendit, ¿no será bé tenir á qui l' tramethi presentát, y que entri y s'agenolli devant ma dolsa senyora, y allí diguia ab veu humil y sotmesa: jo só lo gengant Caraculiambri senyor de la ínsula Malindrania, á qui vencé en singular batalla lo jamay com se deu alabat cavaller D. Quixot de la Mancha qui 'm maná que 'm presentés devant la vostra mercé pera que la vostra grandesa disposia de mi á son plaher? ¡O com s'alegrá nostre bon cavaller cuant hagué arreglat aquest discurs, y més, quan trobá á qui donar nom de sa dama! Y fou á lo que 's creu, que á cert poblet prop del seu hi habia una mossa pagessa de molt bon semblant, de qui ell aná enamorat á cert temps, encara que segons s'enten ella may ho sapigué, ni sen posá cap pedra al fetje. Nomenavas Aldonza Lorenzo, y á la tal, li semblá bé darli 'l titol de senyora de sos pensaments; y cercantli un nom que no desdigués molt del seu, y que tirés y s'encaminés al de primpcesa y gran senyora, vingué á nomenarla Dolsinea del Tobós, puix d'allá era filla natural del Tobós; nom á son parer musich y original y tan significatiu com tots los demés que á n'ell y á sas cosas habia posat.