Pàgina:L'ingeniós hidalgo Don Quixot de la Mancha (1882).djvu/16

que vengué molts jornals de terra de sembradura pera comprar llibres de cavallerías que llegir, y aixís fou com portá á sa casa tants cuants ne pogué haber, y de tots cap l'hi agradaba tant ni l'hi semblaban mellors que aquells qu' escrigué lo famós Feliciá de Silva; perque la claretat de sa prosa y aquellas intrincadas rahons sevas, l' hi semblavan de perlas, y sobre tot cuant arribava á llegir aquellas galanterías y floretas, y aquells requiebros y cartells de desafío, ahont en moltas parts trobava escrit: «la rahó de la sens rahó qu' á ma rahó's fá, de tal manera ma rahó enflaqueix que ab rahó me queixo de la vostra fermosura», y també cuant llegía: «los elevats cels que de vostra divinitat divinament ab los estels vos fortifican, y vos fan mereixedora del mereixement, que mereíx la vostra grandesa.»
     Ab aquestas rahons perdia lo pobre cavaller lo judici, y 's desvetllaba pera enténdrerlas y desentranyarhi lo sentit que no 'ls hi treuria ni podria tampoch enténdrerlas lo mateix Aristóteles si ressucités solament pera aixó. No estaba molt bé ab las feridas que don Belianis donaba y rebia, perque 's figuraba que per grans mestres que l'haguessin curat no deixaria de tenir tota la cara y cos plé de nafres y senyals. Peró ab tot y aixó alabava á son autor aquell acabar son llibre ab la promesa d'aquella inacabable aventura, y moltas vegadas li vingué desitj d'agafar la ploma y posarhi fi al peu de la lletra com allí's promet, y sens cap dubte ho hauria fet y sortiria bé sens fallar ab sa empresa, si altres majors y continuats pensaments no li destorbessin. Tingué moltas vegadas polémica ab lo Rector de son poble (que era home docte, graduat á Sigüenza) sobre qui habia sigut millor cavaller, Palmerí d'Inglaterra ó Amadis de Gaula: peró mestre Nicolau, barber del mateix poble, deya que cap d'ells igualava á lo cavaller del Febo, y que si algú se li podia comparar era don Galaor, germá d'Amadis de Gaula, perqué tenia molt bona disposició pera tot; puix no era cavaller melindrós, ni tan plorayre com son germá, y que en lo de la valentía no li anaba pas á la saga. Per fi ell s'enfrascá tant en sa llissó, que se li passaban las nits llegint de clá á clá y los dias de fosch á fosch, y axis fou com del poch dormir y del molt llegir, se li assecá lo cervell ab tals termes que vingué á perdre lo judici. Umplísseli la fantasia de tot alló que habia llegit en los llibres, axis d' encantaments com de pendencias, batallas, desafios, feridas, requiebros, amors, tormentas y disbarats impossibles. Y assentásseli de tal modo á l'imaginació, que era veritat tota aquella máquina de aquellas somniadas invencions que llegía, que per ell no hi había pas altre historia mes certa en tot lo mon. Deyia ell que lo Cid Rui Diaz fou molt bon cavaller, peró que no tenia res que veurer ab lo cavaller de l'Ardenta Espasa, qui d'un sol revés habia partit pel mitg á dos ferestechs y descomunals gegants. Millor estaba ab Bernat del Carpi, perqué á Roncesvalls habia mort á Roldan lo ensisat, valentse de l'industria d'Hercul cuant ofegá á Anteó lo fill entre sos brassos.
     Deya molt bé del gegant Morgante perqué ab tot y esser d'aquella generació gegantina, en la que tots son superbiosos y desfragats, ell sol era afable y ben criat. Peró sobre tots estaba bé ab Reynaldos de Montalvan, y mes cuant lo veya sortir de son castell, y robar á cuants topaba, y cuant á Allende robá aquell idól de Mahoma que era tot d'or, segons diu sa historia. Pera donar una má de cossas al traidor Galalon hauria entregat á la mestressa y fins á sa nevoda per anyadidura. En efecte rematat ja son judici li esdevingué lo mes estrany pensament en que may caigué un boig en lo mon, y fou aquest que li semblá convenient y necessari, aixis pera l'aument de sa honra com pera lo servey de sa república, ferse cavaller aventurer y anarsen per tot lo mon ab sas armas y cavall á cercar las aventuras y á exercitarse en tot alló qu' ell habia llegit que los cavellers aventurers s'exercitavan, desfent tota classe d'agravis y posantse á ocasions y perills, ahont acabantlos guanyés etern renom y fama. Se creya lo pobre ja coronat pel valor de son bras, per lo menos del imperi de Trapisonda: y axis ab aquests tan agradables pensaments, portat del estrany gust que ab ells sentia, 's doná pressa á posar en planta lo que desitjaba. Y lo primer que féu fou netejar unas armas que habian sigut de sos besavis, las que rossegadas pel rovell y cubertas de molsa, feya