se possia á esverinar si los seguireu ó no, no anantli res en alló. Cuant y mes que si be ho entench vostre llibre no te la mes petita necesitat de cap d' aquellas cosas que vos dieu que li faltan, puix tot ell no es sinó una invectiva contra los llibres de cavallerías, dels que may se'n recordá Aristotil, ni 'n digué una paraula San Basili, ni conseguí Ciceró! ni caben dintre del número de sos fabulosos disbarats las puntualitats de la veritat, ni las observacions de l' astrología: ni li son de importancia las midas geométricas, ni la confutació dels arguments de lo que se serveix la retórica, ni te pera que predicar á ningú, barrejant lo humá ab lo diví, que es una mena de mescla de que no ha de vestirse cap cristiá enteniment. Sols te que aprofitarse de la imitació en lo que vaije escribint, puix mentres ella sia perfeta, tant millor será lo que s' escrigue. Y donchs aquesta vostra obra no 's proposa mes que desfer l' autoritat y cabuda que en lo mon y en lo vulgo tenen los llibres de cavallerías, no hi ha pas pera que aneu mendicant sentencias de fllosops, consells de la divina escriptura, fábulas do poetas, oracions de retorichs y miracles de sants, sino procurar que sencillament ab paraulas signifícativas, honestas y ben presentadas surtía vostra oració y periodo sonorós y festiu, pintant, en tot lo que sapigueu y posible sia, la intenció vostra, donant be á entendrer vostres conceptes, sens enredarlos ni enfosquirlos. Procureu també que llegint vostra historia lo melancolich se mogui á riurer, lo rialler l' aumente, lo sencill no s' enfadi, lo discret s'admiri de l' invenció, lo sério no la desdenyi ni lo prudent deixe d' alabarla. En efecte, porteu la mira posada á enderrocar la máquina mal fundada d' aquets cavallereschs llibres, aborrits de tants y alabats de molts mes; puix si aixó conseguisseu no hauriau pas lograt poch.
Ab silenci y molt gran, estiguí ohint lo que mon amich me deya, y de tal manera s' imprimiren en mí sas rahons que sens discusió, ni réplica, las aprobi per bonas, y de ellas mateixas volguí fer aquest prólech: en lo que veurás lector benevol, la discreció de mon, amich, la bonaventura meva en trobar á temps tan necesitat, un conseller com aquest, y ton descans en trobar tan verídica y sens giragonsas l'historia del famós Don Quixot de la Mancha, de qui es fama entre tots los habitants del camp de Montiel que, fou lo mes cast enamorat y lo mes valent cavaller que de molts anys ensá se veijé en aquells encontorns. Jo no vull encarirte lo servey que't fas donante á coneixer tan notable y honrat cavaller; pero vull que m' agrahescas lo coneixement que tindrás del famós Sanxo Pança son escuder, en qui á mon parer te dono xifradas, totas las agudesas escuderils que en la caterva dels llibres de cavallerías s' troban esparramadas. Y ab aquesta Deu te dó salut y a mi no m' olvidi. Vale.
Aquí Cervantes segons s' estilava, hi posá uns versos de que darem una idea, ab reserva de produhir sa traducció rimada per apéndice si's considera oportú.
Lo primer d' ells es un romans titolat: Al llibre de D. Quixot de la Mancha — Urganda la inconeguda. En ell se donan diferents consells molt subtils á D. Quixot y s' endressan també alguns á son llibre.
Segueixen després los següents:
Tú que imitares la plorosa vida—que tinguí ausent y desdenyat sobre—lo gran penyasch de la penya Pobre—d' alegre á penitencia reduida:
Tú á qui los ulls donaren la beguda—de licor abundant, si bé salobre,—y aixecante la plata, estany y coure—la terra te oferí de que manjesses.
