Pàgina:L'escanya-pobres (1909).djvu/97

Aquesta pàgina ha estat revisada.




IX



A la fi, Pratlell semblava reviscolar un xic. Un dia baixaren del tren que venia de Barcelona tres senyors, s'ajuntaren amb en Vives, el vanitós de la Granja, que‘ls esperava, atravessaren a peu la vila, essent objecte de general curiositat, i, allà a la una, eixiren en una tartana que‘ls deixà al peu del tunel de Malgual.
 — Ara es bona hora, eh? — preguntà en Vives al guarda-agulles.
 — Sí, senyor. Ja poden entrar, ja: no passarà cap tren.
 La boca del tunel, especie d'arc triomfal fet de maons, estava com encaixonada dins dels contraforts que formava la tallada vessant del puig, abans d'aixecar-se suaument de la plana. Entremig dels contraforts passava la via, nèta i blavosa, amb els seus ralls lluents i les seves endreçades rigoles, per