lia. Aquí, que m'he tingut d'empenyar i tot per culpa vostra, jueu! Ja tenia raó, ja, el geperut, que lo que haviem de fer era colgar-vos sota un cep.
— Pere... descantelleu massa...
— I per què'm deu les encarregades de lo que es culpa vostra? Si encara'm fareu perdre la paciencia! Jo que l'he portat tant bé, aquest mas; jo que me l'estimo, aquesta terra, perquè hi tinc tantes suades, veure-la així, com un fossar! Aneu, pregunteu a la viuda de D. Josep si mai varem tenir dugues paraules. Aneu, pregunteu-l'hi. Però de porc i de senyor, ja ho diu bé'l ditxo, se n'ha de venir de mena. Llavors semblava un jardí.
— Pere!...
— I què Pere ni Pere! Què amenaceu? Qui no vulgui pols que no vagi a l'era. Lo que heu de fer es tocar el dos abans que us vegin les de casa, que encara us'e les diran més fresques.
— Jo soc l'amo, Pere.
— Per nostres desgracies! I ja ho veureu: prou! Val més que parlem com cal, perquè... m'enteneu?... a mi les amenaces m'encenen les sangs i ja sé fins aont arribeu, i... net i clar: no m'agrada heure-me-les amb qui no sigui com jo. Mossegueu-vos la llengua i acabem. Pel Juny acaba'l pacte. Jo ja tinc
Pàgina:L'escanya-pobres (1909).djvu/93
Aquesta pàgina ha estat revisada.
