Si la Tuies i l'Olaguer no formaven un matrimoni en el sentit honrat de la paraula, constituíen un contuberni ben ordenat i util pera llurs fins, una parella que no 's trastirava, sinó que marxava ben unida sota 'l jou, seguint a dret fil el solc marcat, amb les mateixes ullades del bou i la mateixa paciencia, devegades fins amb les mateixes coces; coces, però, sordes i inofensives pera trencar aquelles badanes i fer ni tant sols girar el cap a la Coixeta.
L'Olaguer cuidava 'ls interessos de la dòna lo mateix que'ls propris. Tant es aixís, que fins devegades barrejava‘ls redits en un mateix saquet, gastant-li an ella la broma de que encara no l'havien pagat. Endogalava tants condemnats a mort com la crisi de Pratbell li tirava als braços; adinerava, co-
