Durant aquells set mesos, el defalliment de la viuda anà augmentant al compás de les contrarietats que per tots cantons li eixien. Queien redits, i els deutors, uns apurats de debò, altres envalentonats per la falta de D. Magí, de qui no gosaren riure's, com a curial que era, no pagaven; els manuals havien desaparegut ja a mans del notari nou; l'oncle del difunt seguia en cartes i més cartes amenaçant amb acudir als tribunals, si no se li restituía la part de llegitima gravada, i no cal dir que'l castell continuava en poder de l'Escanya-pobres, ben lluny del pensament de compradors ni llogaters. Donya Tuies sentia l'engunia de qui ha caigut al mig del mar i no veu sinó un vaixell a l'horitzó, però lluny lluny, que potser ni a temps arribarà pera lliurar-la de les famolenques ones. Que'l
