Pàgina:L'escanya-pobres (1909).djvu/70

Aquesta pàgina ha estat revisada.

llons; després, les garbes; després, les quarteres de gra; i, per fi, les dobles d'or a que veia ja reduit llur preu. En el desvari de la seva passió, ja les tocava, ja les apilava, ja les cosia en talegues i les portava de dalt a baix del castell, ben apretadetes sobre'l cor. Aquest se li aixamplava davant de tanta abundor, l'empenyia a treballar amb dalit i a fer-lo altre cop sociable. Mentres els masovers dinaven, desfermava el seu matxo i, enfonsant-se fins a genoll en la batuda preparada a l'era, començava a batre, tot cantant i aixeribit, amb l'afany d'enllestir la feina i tocar diners. L'odi contret ja se li aplacava, tornava a conversar amb les dònes, a mostrar-se afable amb els nens, a trobar hermosa a la Sileta i a somniar en el matrimoni. Però'l seu major goig era a les tardes, quan, tornant-se 'n a Pratbell amb els corns de sarria plens de fruita i verdura, pensava en els guanys ja proxims de la cullita i en la que, pera després, prometia la vinya encara.
 L'arreplec fet a La Coma li estalviava la despesa de l'hostal; no menjava sinó verdures, cireres i peres, i, com home previsor, omplia'l sostre de la cuina de restelleres de pebrots i bitxos, que s'assecarien pera l'hivern.