Tant aviat la talega que havia entaforat abaix el celler passava a ocupar el recó de viga de la golfa, d'ont n'extreia una altra, com aquesta era colocada al cau del celler o en un forat del primer pis, o sota la rajola de la cambra fosca, si no entre la palla de l'estable o en el munt de la cendrera. Així les visitava d'una a una, els feia estacions amb fervor religiós, ont desplegava tota l'idolatria de que parla Sant Pau; les portava una estoneta sobre 'l cor, i amb llur trasbals i diferencia, notada al comptar, se feia l'ilusió d'esser més ric. Sense cercar gaire, trobà encara, per golfes i magatzems, portes velles, troços de viga, despulles de mobles corcats que li servien de llenya pera coure les farinetes, aixís com els llibres de D. Guillem pera encendre'l foc. Descobrí també mitja gerra d'oli ranci amb que alimentar el seu llum de ganxo fins qui sab quan, i, en els seus escorcollaments, contragué la deria de buscar els tresors que per força hi havia d'haver soterrats en el castell. No hi hagué un pam de paret que no truqués, primer amb els nusets dels dits, després amb una maça de ferro, ni una cana de terra dels baixos que no somogués amb el seu magall.
D'aquí que amb els sorolls somorts i amb els viatges llum a la mà, que clare-
Pàgina:L'escanya-pobres (1909).djvu/67
Aquesta pàgina ha estat revisada.
