Era de massa bon natural en Pere de les Borges pera no acceptar l'avinença proposada pel notari. Passat el bull de la sang, arribà a sentir com pietat de l'Escanya-pobres, a qui havia bofetejat impunement: se'n penedi com si hagués pegat a un malalt. Rebrotà, per altra banda, el seu amor envers la terra que tants anys ha conreava, i sols amb greu de la conciencia hauria sabut allunyarse'n, sense tenir corrents els comptes. Allò de no pagar, afrontant fins el presidi, se diu al cop de la disputa. Convertir-ho en fets, quan ànima i cor tenen igual nivell de bondat, ja es diferent.
Per això tothom restà en son lloc, llevat de l'Aloi, que era, en efecte, geperut de cos i d'ànima. Aquest no estava per coses: si'l veia per allí s'hi perdria: sols terra entremig
