Pàgina:L'escanya-pobres (1909).djvu/55

— Oh, abaix! Abaix s'està molt bé! — exclamà 'l notari.
I baixaren; i com la gran cuina estés ben acondicionada i un xic proveída, i notés l'Olaguer que la pelada estable era de facil omplir amb un paller que treia'l cap per damunt de la tanca de l'hort, allí a dues passes, ja 's vegé a coll.
— Ont dormireu avui, Olaguer?
— Amb el matxo, veliaquí. Jo amb un feix de palla'n tinc prou per avui. Demà ja m'arreglaré.
— I la palla, d'ont eixirà?
— Home, m'ha de deixar la del paller.
— Demaneu més que un pobre!
— I que no veu que ja es podrida? — Ben bé 's deu menjar el matxo la que li heu donat a l'entrar.
— Home, per avui ont vol que vagi a buscar-la? Com vol que'm faci un jaç? En aquesta casa ni un mal llit hi ha!
— Bé, vaja: per avui...
— Pensi a escriure al Pere, D. Magí.
— Ja està fet. En aquestes hores la carta ja camina.
I, això dient, el matrimoni 's despedí. Del brancal de la porta 'l seguí l'Olaguer amb la vista fins que vegé 'ls caps enfonsar-se per la relliscosa davallada, amb moviments ex-