Tres dies després l'Olaguer arribà a La Coma, disposat a viure-hi. S'esqueia La Coma a sol-ponent, dins d'una fondalada tranquila i apacible, encara que un xic tristota peí to negrós que donava a les vessants l'espès alsinar que les coronava. Pel galze de les vessants corria una riera sense nom que regava l'horta de l'hisenda i alguns pollancres d'extremada alçaria. La vessant de ponent, abans d'arribar a l'aigua, s'aplanava, formant dalt de la riera com un graó esgaiat que tindria ben bé una trentena de jornals. Al mig hi havia la masia, una casa de pagès, de teulada a dues vessants, l'era als seus peus, dins del barri, que una esberlada porta de fusta tancava. Un balcó, tant llarg com el davanter, dava esbarjo al primer pis, i, sense ordre ni concert, unes quantes construccions
