Vuit mesos després Pratbell despertava de debò. No tots els viatgers havien passat indiferents, via amunt i via avall. Alguns s'havien fixat en les condicions naturals d'aquell territori, i com abans l'Urgell hi abocà carretades de blat, l'industriosa Barcelona hi esmerçava diner, ara. Se parlava ja de bonics chalets que projectaven fer-hi barcelonins pera passar-hi l'estiu; els antics molins, ja mig esfondrats i amb llurs rodes corcades, quedaven aclaparats davant de la colossal farinera que, aprop d'ells, s'estava bastint; el castell, adquirit a la viuda per tres mil duros (a preu de pedra), era enderrocat entre nuvols de pols, per aixecar en son lloc una gran fàbrica de filatura; l'explotació formal de les mines seria ben aviat un fet. Pratbell, doncs, no havia sofert sinó la per-
