bossa obrí una suscripció per accions. En Vives invocà'l patriotisme i la necessitat de resucitar la vila. Llavors se començaren a veure cares llargues i gent que dissimuladament girava cua. Els uns escarmentats pel carril, d'altres entrampats fins a la nou del coll, molt pocs foren els que s'assentaren a la llista.
Això no obstant, s'arreplegaren uns dèu mil duros; al cap de pocs dies s'obri una oficina al carrer Major amb un lletrero que deia: «Carboniferes de Malgual», i un centenar d'homes, manats per míster Groc, començaren de valent, dalt d'aquell botjar, un casalot, un cami, un pou i, més avall, una mina.
De tant en tant en Vives muntava a cavall, visitava les obres i tornava a Pratbell ple d'entusiasme:
— Les habitacions ja estan acabades; el pou té més de vint metres, doscents la mina; ja troben piçarres i lignits; míster Groc, amb tant poques paraules com gasta, deixa entendre que ben aviat serem al carbó.
Després feia la descripció pintoresca de l'escena amb tots els colors hermosos que dóna la joia.
— Si vegessiu, allò sembla una Babel de llengües i vestits: valencians, aragonesos,
Pàgina:L'escanya-pobres (1909).djvu/101
Aquesta pàgina ha estat revisada.
