Aquesta pàgina ha estat validada.
Harpagon. — Ara, prescindint que t'ha de ser madrastra, què t sembla aquesta noia?
Cleant. — Què m sembla?
Harpagon. —Sí : ¿del seu aspecte, de la seva estatura, de la seva bellesa, de la seva gracia?
Cleant. — Ptsè!... Així... així...
Harpagon. — Bé, però què?
Cleant. — Parlant-vos am franquesa, trobo que no es lo que m creia. Té l'aire de ser molt coqueta; no es gens escaienta; no es gaire maca, i té un caracter molt vulgar. No cregueu que us digui això per fer-vos-la avorrir; perquè, madrastra per madrastra, m'estimo més aquesta que una altra.
Harpagon. — No obstant, ara mateix li deies...
Cleant. — Li he dit algunes fineses en nom vostre; però era per complaure-us.
Harpagon. — Així, doncs, no sents cap afecte per ella?
Cleant. — Qui, jo? Cap.
Harpagon. — Si que m sap greu, perquè això m desfà un projecte que tenia. Al veure-la aquí, he reflexionat els anys
